Els noms dels carrers d’Hostafrancs Nomenclàtor de totes les vies i places del barri

26 de gener de 1641
Batalla de Montjuïc, derrota de les tropes de Felip IV comandades pel marquès de Los Vélez, per les forces catalanes a la Guerra dels Segadors (1641). En foren els seus artífexs: Pau Claris, president de la Generalitat; Joan Pere Fontanella, conseller en cap; els militars: Francesc de Cabanyes, Francesc de Tamarit, Joan Baptista Montfar, Josep d’Ardena, Josep de Pinós, Joan de Copons, Caselles, Radas, Tapioles i d’altres.

Àliga
L’ocell. L’àliga coronada fou el símbol de la ciutat. A l’edat mitjana sortia, tradicionalment, per les festes del Corpus i ballava davant la gent, fins que un bisbe de la ciutat, cap a l’any 1573, la va prohibir.

 

 

Antoni Pérez i Moya (plaça)
Antoni Pérez i Moya (València, 1884 – Barcelona, 1964). Compositor, organista, director de cors i autor de nombroses sardanes. El 1904 dirigí la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor d’interns de la presó Model de Barcelona (1915 – 1925). Director de l’Orfeó de Sants (1925 – 1936) i de l’Orfeó de Santa Llúcia (1943 – 1955).

 

Béjar
Població de la província de Salamanca. El nom es va aprovar abans de l’any 1900. Anteriorment aquest carrer s’havia anomenat Isabel II.

 

 

 

Bordeta (carretera)
El carrer es correspon amb el camí ral que anava de la Creu Coberta a l’Hospitalet. El nom té l’origen en un antic edifici al peu del camí i al costat de la riera Blanca que ja al segle XVI servia d’hostal. L’edifici s’anomenà la Bordeta, segons diu la llegenda perquè un dels hostalers decidí adoptar una criatura de la borderia. D’ençà d’aquest fet passà a anomenar-se Hostal de la Bordeta.

 

Callao
Ciutat del Perú. Hi tingué lloc l’any 1866 la batalla del mateix nom, amb motiu de la guerra del Pacífic entre Espanya i Xile i el Perú. El nom del carrer Callao es va aprovar l’any 1929

 

 

Cap de Guaita
Es refereix al cap de guaita de Montjuïc, funcionari al servei del Consell de Cent. El nom del carrer es va aprovar l’any 1911.

 

 

 

Consell de Cent
L’assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona, abolida el 1714 pel Decret de Nova Planta. Provenia del segle XIII. Constava d’un cos executiu de cinc consellers i un consell deliberatiu de cent i escaig prohoms jurats, representants de tots els estaments socials, exclòs, inicialment, el militar. La seva jurisdicció s’estenia de Molins de Rei a Montcada i de Montgat a Castelldefels. El nom del carrer Consell de Cent es va aprovar l’any 1863.

Creu Coberta
Creu de terme. Esmentada al segle XIV. Al segle XV trobem la creu al coll de la Creu, on eren penjats els condemnats. L’any 1573, per trobar-se en mal estat, Pere Ferré en féu una de nova per mandat dels consellers de la ciutat. L’any 1823 fou enderrocada i més tard en fou col·locada una procedent del cementiri, quan fou enderrocat, de l’església de Santa Maria del Pi. El nom oficial és anterior a 1900

 

Diputació
Diputació del General, coneguda també com a Generalitat, organisme financer i militar del Principat establert amb caràcter permanent a partir de les Corts de 1413. Nom aprovat el 1863

 

 

Elisi
Lloc de pau i felicitat on segons els antics van els virtuosos després de morts. Camps Elisis. Nom posat a caprici dels urbanitzadors de l’indret.

 

 

 

Ermengarda
Popularment dedicat a Ermengarda (mitjan segle X – 1013). Comtessa de la Cerdanya, muller del comte Oliba Cabreta i mare de l’abat Oliba. Governà a partir de la segona meitat de l’any 993 al Vallespir. Atesa la relativa proximitat del carrer del Vallespir, aquesta versió popular podria ser correcta, o bé haver-se deixat influir pel nom.

 

Espanya (plaça)
La plaça es va urbanitzar amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que va comportar la remodelació de la muntanya de Montjuïc i dels seus voltants.

 

 

Espanya Industrial
És el carrer que menava directament a l’entrada principal de la indústria tèxtil d’aquest nom, també coneguda com El Vapor Nou, establerta pels germans Muntadas i Campeny l’any 1847.

 

 

Farell
Farell, Ipso Farello, topònim documentat el 1073. La seva situació geogràfica correspon a l’actual Morrot, cim de Montjuïc, que no té res a veure amb el lloc que correspon al carrer que es troba situat en l’antic paratge del Coll dels Enforcats, topònim documentat el 991. El carrer fou obert en terrenys que foren de Josepa de Sarriera i de Copons, marquesa de Moià. El nom del carrer es va aprovar el 1911.

 

Gran Via de les Corts Catalanes
Per les antigues Corts Catalanes. La cort comtal convocada l’any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l’any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l’assemblea de pau i treva. Durant el franquisme les autoritats de la dictadura van determinar que el nom oficial del carrer fos “Avenida José Antonio Primo de Rivera”-

Herenni (plaça)
Herenni (segle V). Filòsof neoplatònic. Fou deixeble de Damascio. Va escriure un comentari a la Metafísica, d’Aristòtil. Segons Duran i Sanpere, es va posar aquest nom al carrer per completar un conjunt de noms de carrers dedicats a autors hispanoromans o romans (Sèneca, Lucà, Virgili, Horaci, Ciceró, etc.). En el nomenclàtor de 1980, es va dedicar a Cai Ponci Herenni (segle IV aC). General dels samnites, confederació de pobles bel·licosos de les muntanyes de la Puglia i del país de Nàpols. El nom del carrer es va aprovar l’any 1911. Anteriorment s’havia anomenat oficialment plaça del Sol, nom amb el qual se l’ha conegut popularment durant generacions. 

Hostafrancs de Sió
Poble del municipi de l’Aranyó (Segarra), a la dreta del Sió, al sector nord del terme. Existí en el barri un hostal per als traginers, propietat de Joan Corrades i Bosch, que havia nascut a l’esmentat poble de la Segarra, circumstància que donà nom al barri nou que es va formar.

 

 

Joan Corrades (plaça)
Espai públic dedicat a Joan Corrades i Bosch (Hostafrancs de Sió, 1814 – Barcelona, 1875). L’any 1840, edificà l’Hostal d’Hostafrancs, d’aquesta manera introduí el nom del seu poble en la toponímia barcelonina i donà origen al barri.

 

 

Joan Peiró (plaça)
Joan Peiró i Belis (Barcelona, 1887 – Paterna, 1942). Anarcosindicalista. Inicià la militància a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers a Badalona. Va ser ministre d’Indústria al govern republicà de Largo Caballero.

 

 

Joan Pelegrí (plaça)
Joan Pelegrí i Partegàs, metge, historiador i pedagog, nasqué el 9 de maig de 1910. A l’any 1926 treballava com a catequista al “Centre instructiu de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Francesc Xavier”, al barri d’Hostafrancs. Conegut com el “Pele” col·laborà en aquest Centre durant més de 60 anys. El 1933 fou cofundador desls Follets de Sant Jordi, una de les primeres agrupacions escoltes de Catalunya. El 1934 començà els estudis de medicina. Per les seves conviccions religioses hagué de marxar d’Espanya per la Guerra Civil. Va tornar el 1939 i el 1940 era metge al monestir de Montserrat on fou cofundador de la revista Serra d’Or. A partir de 1960 va participar en els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili. Publicà nombrosos llibres. Rebé importants guardons com la Creu de Sant Jordi el 1984, premi Actuació Cívica fundació Jaume I i el de Casa Nostra de Suïssa el 1986 i el premi als Drets humans. Va morir el 27 de març de 1998, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 439. L’espai de la plaça Joan Pelegrí porta aquest nom des de l’any 2010.

Joanot Martorell
Joanot Martorell (Gandia, 1413 – 1468). Cavaller i escriptor. Autor de Tirant lo Blanc. Anteriorment aquest carrer s’havia anomenat Riera de Magòria.

 

 

 

Leiva
Antonio de Leiva (Navarra, 1480 – Ais de Provença, 1536). Militar. Fou un dels més destacats de l’època de Carles I. Es distingí a Itàlia en la batalla de Ràvena, i en la defensa de Pavia (1525), defensa que li valgué el govern del Milanesat i el títol de príncep d’Àscoli.

 

 

Llobet
Antiga propietat de la parròquia de Santa Maria de Sants, situada a l’indret, que prengué el nom del propietari del castell de Port al segle XI, Sunifred Llobet, ardiaca. Un document municipal fa referència, tanmateix, a la possibilitat que el nom volgués honorar l’escriptor Julià

Llobet, finat el 1460. Topònim anterior a l’any 1038. 

 

Mallorca
En recordança de la reconquesta de l’illa balear dirigida per Jaume I el 1229. El carrer Mallorca, com altres vies de la ciutat creades amb el naixement de l’Eixample es va incorporar al nomenclàtor de Barcelona el 1863.

 

 

Masnou
Municipi del Maresme. Forma conjunt amb els carrers de Sants, Premià i Salou. Anteriorment a 1900 aquest carrer s’havia anomenat de la Unió Liberal.

 

 

 

Miquel Bleach
Miquel Bleach i Burunat (Barcelona, 1849 – 1900). Mestre pedagog de les barriades de Sants i Hostafrancs. El nom d’aquest carrer dedicat a Bleach es va aprovar l’any 1927. En algunes etapes històriques aquest carrer s’havia anormenat Santa Eulàlia o Magòria.

 

 

Mir Geribert
Mir Geribert (? – Tortosa, 1060). Príncep d’Olèrdola. Cap de la revolta d’una part de la noblesa catalana contra Ramon Berenguer I. En consolidar-se l’autoritat del comte, hagué de cedir el castell vescomtal del Port, que per herència li pertanyia. El nom del carrer es va aprovar el 1911.

 

 

Moianès
Carrer dedicat a l’actual comarca de l’altiplà central català però que figura al nomenclàtor des dels anys 30, molt abans de la constitució administrativa de la comarca.

 

 

 

Montserrat de Andrés (passatge)
Montserrat de Andrés i Armengol (Barcelona, 1951 – 2001). Pedagoga, traductora i correctora. Estudià filologia espanyola a la Universitat Nacional d’Educació a Distància i obtingué el títol de professora de català a la Universitat de Barcelona. Gràcies al seu treball i a la seva constància, l’any 1995 fou elegida presidenta de l’Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc, una associació constituïda l’any 1990 amb l’objectiu d’aconseguir del conjunt de la ciutadania el respecte envers la diferència i una societat sense exclusió social. L’any 2000, l’associació va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat, que recollí com a presidenta de l’entitat. El nom de Montserrat de Andrés es va aprovar l’any 2007.

Muntadas
Josep Antoni Muntadas i Campeny (Igualada, 1816 – Barcelona, 1880). Industrial. Fundador, amb els seus germans, de l’empresa L’Espanya Industrial. El nom del carrer Muntadas es va aprovar el 1929.

 

 

Països Catalans (plaça)
La plaça que uneix els barris de Sants, Hostafrancs i la Nova Esquerra de l’Eixample està dedicada al conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes situats a la riba occidental de la Mediterrània. Es va incorporar al nomenclàtor l’any 1989. 

 

 

Portugalete
Vila de Biscaia, al costat de Bilbao. El carrer es diu així des d’abans de 1900.

 

 

 

Príncep Jordi
Jordi de Hessen Darmstadt (Darmstadt, 1669 – Barcelona, 1705). Mariscal de camp. Fou nomenat lloctinent general de Catalunya i vicari general de la Corona catalanoaragonesa, i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or. Prengué Gibraltar, que defensà com a governador, i participà en la batalla de Montjuïc. Nom aprovat al nomenclàtor l’any 1911. En alguna etapa històrica aquest carrer s’ha anomenat Sant Ignasi.

Ramon Aramon i Serra
Ramon Aramon i Serra, filòleg i compositor, nasqué a Barcelona, el 8 de desembre de 1907, al carrer d’Alcolea, 23. Estudià filosofia i lletres a la UB i es doctorà a Madrid. Amplià estudis a Leipzig i Berlin. Especialista en estudis medievals, ajudant de Pompeu Fabra es dedicà a la filologia, la bibliografia i l’ensenyament de la gramàtica. Delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a la Unió Acadèmica Internacional. Fou president d’honor de l’IEC entre 1989 i l’any 2000. Obtingué nombrosos premis, el Ramon Fuster l’any 1982, el d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1983, la Creu de Sant Jordi el 1983 i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990. En la seva joventut va ser compositor de sardanes. Va morir a Barcelona el 17 de juliol del 2000. Els jardins que porten el seu nom es van inaugurar el 2012.

 

Rector Triadó
Vicenç Maria Triadó i Constansó (Barcelona, 1833 – 1923). Rector de la parròquia del Sant Àngel Custodi de Barcelona (1882 – 1893). La parròquia estava en males condicions, però gràcies a la seva actuació i a les gestions que promogué, fins i tot demanà almoina a la Casa Imperial d’Àustria, construí una nova església. Durant la pesta i les febres del segle XIX, fou un dels primers a ajudar els malalts. Durant l’etapa revolucionària de la Guerra Civil, el carrer va ser rebatejat amb el nom de Ángeles López de Ayala, una activista d’idees republicanes considerada la primera intel·lectual feminista de finals del segle XIX i que va morir a Barcelona l’any 1926. 

Sant Nicolau
Sant Nicolau (segle IV). Bisbe de Myra, dóna nom a aquest carrer d’Hostafrancs des d’abans de 1900.

 

 

 

Sant Pere d’Abanto
El nom d’aquest carrer recorda un enfrontament armat que tingué lloc el 25 de febrer de 1874 al caseriu del mateix nom situat a Biscaia, prop de la ria de Bilbao entre les forces carlines d’Ollo, Lizárraga i Andéchaga i les forces liberals del general Moriones, amb més de dues mil baixes, durant la tercera guerra carlina.

 

 

Sant Roc
Sant Roc (Montpeller, 1295 – 1327). Pelegrí. Intercessor de les pestes i epidèmies. Quan es posà malalt, un gos li duia cada dia un pa al seu refugi del bosc. Nom aprovat abans de 1900.

 

 

 

Tarragona
Des de 1863 el carrer compartit en entre els barris d’Hostafrancs i la Nova Esquerra de l’Eixample està dedicat a la ciutat de Tarragona. L’antiga Tàrraco romana.

 

 

 

Torre d’en Damians
El carrer se’n diu per la torre anomenada d’en Damians, que s’indica en els plànols topogràfics dels segles XVII i XVIII com un dels punts estratègics de la defensa militar de Barcelona, en la línia que s’allargava des de la sortida de la ciutat fins al cim de Montjuïc.

 

 

Vidriol
El carrer es diu així perquè hi va existir una fàbrica de vidriol, és a dir, d’àcid sulfúric.

 

 

 

Vilardell
El nom de Vilardell apareix esmentat ja en el segle XI, situat a prop de la vila de Sanctis (Sants).