PERE ARAGONÈS, vicepresident del Govern
Prendre la iniciativa

Els fets d’octubre del 2017 van representar la màxima expressió del conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol, va quedar palès aquells dies que la nostra ja no és només la causa de la República sinó també, cada cop més, la causa de la democràcia i la llibertat. Davant la brutalitat policial, vam guanyar el dret a autodeterminar-nos. Dos anys després i a les portes d’una sentència, precisament, contra l’1-O, és hora d’obrir un nou cicle polític i d’empoderament, on l’acumulació de forces sigui l’eix vertebrador per on transitar en aquest camí cap a la República catalana, cap a la independència del país que és inevitable.

Cal cercar els consensos per aconseguir de nou les majories del 3-O, per ser més, per enfortir-nos i guanyar el proper embat que volem que sigui el definitiu. Si la sentència és condemnatòria, hem de tornar a prendre la iniciativa, obrir una nova fase d’acumulació de forces sota els objectius d’amnistia, referèndum i República catalana.

La solució al conflicte no estarà mai en una sentència del Suprem, la via penal és i serà sempre un error, i sens dubte, marcarà un abans i un després per a la societat catalana i espanyola, com va passar amb l’1-O. Convençut, també, que traspassarà a l’àmbit internacional. La decisió del Suprem, si és condemnatòria, serà un atac a les nostres institucions, als nostres lideratges, i de nou un atac als drets i a les llibertats dels catalans perquè l’independentisme ha estat l’únic moviment pacífic que ha fet trontollar realment l’status quo els darrers 40 anys.

Per tant, serà el moment d’estar novament a l’altura per convertir la repressió en mobilització col·lectiva, per sumar un cop més tots aquells que dos dies després dels cops de porra van sortir al carrer en la defensa dels drets i les llibertats, en la defensa d’una sortida política i democràtica.

Mentrestant, veiem com aquests últims dies des dels aparells de l’Estat s’està intentant construir de nou un relat que vinculi l’independentisme amb la violència. Els republicans –com sempre hem dit- rebutgem qualsevol violència, vingui d’on vingui, ara bé, no permetrem que es vulgui criminalitzar un moviment que és eminentment pacífic.

Som gent de pau, i per això, aquesta haurà de continuar sent sempre la nostra bandera. En els propers dies ens voldran enfadats, enrabiats, i serà el més normal sentir-ho perquè condemnaran la democràcia, els nostres companys, però els hem de respondre mobilitzats, dempeus, alhora que serens i pacífics. Amb la consciència tranquil·la i el cap ben alt, com diu la Carme Forcadell. Perquè tenim la raó, ens en sortirem.

Tanmateix, tenim una oportunitat per convertir també la repressió en més democràcia. L’Estat ha demostrat que només té la força i la repressió per intentar frenar-nos, però nosaltres tenim els vots, tenim la legitimitat de les urnes. Aquest és el camp de joc on hem de forçar l’Estat a situar-se perquè aquí és on l’independentisme guanyarà, on guanyarà la llibertat. Per tant, amb la publicació de la sentència i les eleccions generals del 10-N a l’horitzó, hem d’anar a convertir la repetició electoral en una demostració de força política per demanar una solució que ha de passar per l’exercici de l’autodeterminació i per deixar ben clar que la repressió no podrà amb nosaltres.

Anirem a totes. Les urnes mai ens fan por, com sempre diuen l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira. Els independentistes no desapareixerem, no ens cansarem perquè estem convençuts que només amb la independència podrem tenir un país més just i pròsper, més igualitari i més net per a tothom.

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*