ALBERT TORRAS, escriptor i periodista
El Pessebre de la Plaça de Sant Jaume

Cada any la mateixa murga. Quan es munta la interpretació de pessebre a la Plaça de Sant Jaume apareixen milers de barcelonins indignats amb la peça en qüestió, les xarxes van plenes de comentaris degradants, i sembla que es vulgui contribuir a un aquelarre col·lectiu des d’estaments diversos, grupuscles, partits, venedors de fum, erudits de la tradició, carrinclons exacerbats, i altra gent de bona fe arrossegada per l’opinió dels polemistes habituals.

Quan un no entén ni els codis, ni el llenguatge, ni els objectius d’una cosa, ni s’esforça en fer-ho ni escolta arguments, es fa complicat haver de fer pedagogia. I fa una mandra enorme, de debò. El pessebre de l’Alcaldessa no agrada a molts. Deu ser perquè la consideren una anticlerical de la FAI o quelcom pitjor, i pensen que el cor de mare de dos fills no se li entendreix quan els porta a la fira de Santa Llúcia a veure tions. El cert és que l’Alcaldessa ni munta, ni dissenya, ni resol la convocatòria del Pessebre. Ja té prou feina.

Diguem-ho clar. El que Barcelona busca al bell mig de la Plaça de Sant Jaume és una interpretació de la simbologia del Nadal i del naixement, amb una clara vocació de reflexió contemporània sobre els símbols i amb una aposta per a la innovació i creativitat artística i el disseny. I que precisament es fa per concurs, per a que els creadors de la ciutat hi puguin concórrer i presentar els seus treballs. Aquest és un mecanisme habitual en altres àmbits. Projectes de dinamització comercial. Projectes museístics. Disseny d’espais urbans i arquitectònics. Cartells de Festa Major.

La cultura popular, pel simple fet que és popular, també és canviant. I accepta i mereix reflexió, modificacions, innovació i apropiació per part de la ciutadania. Per a que la cultura popular tingui continuïtat, el millor és treballar per la conservació de les tradicions a la vegada que s’hi aporten solucions creatives noves. Per tant, la proposta de realitzar un Pessebre tradicional al Museu Marès i un Pessebre innovador a la Plaça de Sant Jaume és una excel·lent opció per a fer-nos reflexionar cada any a l’entorn del Nadal, amb diversitat d’opcions i formes d’acostar-s’hi.

Barcelona ha estat una de les ciutats més creatives del món el darrer segle i mig. I ho hem estat fins i tot en moments de profunda crisi política, sota dictadures, enmig de guerres. Som capital del disseny, i aquest forma part del nostre dia a dia, des dels objectes més insignificants fins a allò que ens interpel·la i ens fa remoure el sentiment. També un Pessebre. L’obra de Paula Bosch, en aquest sentit, és emotiva quant a reflexió sobre el Nadal, ben resolta pel que fa a concepció arquitectònica i espai, i compleix els objectius marcats.

Caldria discutir la validesa anual de cada proposta, com a crítica artística, com a reflexió, com a peça resultant. Però no el sermó tronat i sense sentit que cada any hem d’aguantar sobre si cal o no fer segons quines coses que, en una ciutat com Barcelona, no només haurien d’estar superades, si no que haurien de formar part del nostre orgull cívic i ciutadà.

1 comentari

  1. Un pessebre diferent ,actual pels temps que estem vivint.

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*