El TJUE i Oriol Junqueras: certeses i dubtes

La decisió de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat proporciona diverses certeses i suscita alguns dubtes.

Comencem per les certeses. La condició de parlamentari europeu s’adquireix des del moment de la proclamació definitiva de candidat electe per l’òrgan de l’administració electoral competent, a Espanya la Junta Electoral Central (JEC). En el cas d’Oriol Junqueras, a qui expressament es refereix la sentència, però també en els casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, quan es consumi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea en el cas d’aquesta última.

El president de Parlament Europeu sembla que ho ha entès així i ha ordenat als serveis jurídics que extreguin de la sentència la conclusió pertinent per a la composició de la cambra. El jutge Pablo Llarena sembla que també i ha sol·licitat a les parts que es pronunciïn sobre l’aixecament de l’ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. Previsiblement, el jutge belga que ha de decidir sobre l’ordre de detenció contra Puigdemont i Comín farà el mateix.

La segona certesa és que, a partir del 13 de juny, data en què van ser proclamats de manera definitiva diputats electes, Oriol Junqueras i els altres tres eurodiputats han estat privats del seu dret a la llibertat personal, un perquè era a la presó i els altres perquè hi havia ordres de detenció contra ells, així com del dret de sufragi passiu perquè no se’ls ha permès exercir com a diputats europeus.

De certeses n’hi ha més, però per raons d’espai, avui em quedo amb aquestes dues.

Els dubtes provenen de la manera fraudulenta com el Tribunal Suprem (TS) va plantejar la qüestió prejudicial al TJUE. En lloc d’esperar la resposta a aquesta qüestió, el TS va dictar sentència el 14 d’octubre, és a dir, el mateix dia en què es va celebrar la vista sobre la qüestió prejudicial al TJUE. A partir d’aquest dia hi ha una sentència ferma contra Oriol Junqueras. Des d’aquest dia no està en presó provisional, sinó empresonat en compliment d’una sentència que ha destruït la seva presumpció d’innocència.

Si Oriol Junqueras era diputat europeu des del 13 de juny i portador per tant d’immunitat, ¿podia el Suprem dictar sentència contra ell sense haver-lo posat en llibertat prèviament, haver sol·licitat el suplicatori al Parlament Europeu i haver esperat la seva resposta? Aquesta és l’última qüestió que va suscitar l’advocat general en les seves conclusions: queda per decidir únicament, deia l’advocat general, si Oriol Junqueras tenia immunitat en el moment en què el Suprem va dictar sentència contra ell.

Aquesta és la qüestió que s’examinarà durant els cinc dies que el TS ha donat a les parts perquè es pronunciïn sobre les conseqüències que s’han d’extreure de la sentència del TJUE que hem conegut avui dijous. Si la conclusió és que Oriol Junqueras tenia immunitat, llavors el TS no podia dictar la sentència i la sentència hauria de ser declarada nul·la de ple dret. Sobre això haurà de pronunciar-se en primer lloc el TS, però la seva decisió podrà ser revisada pel TJUE.

El segon dubte té relació amb el suplicatori que eventualment el TS podria elevar al Parlament Europeu. El Tribunal Suprem espanyol ¿pot ser considerat un jutge imparcial per elevar l’esmentat suplicatori, després d’haver desconegut des del 13 de juny els drets de llibertat personal i de sufragi passiu dels parlamentaris respecte dels quals sol·licita l’aixecament de la immunitat? ¿No ha d’entendre’s, més aviat, que el Suprem ha perdut la imparcialitat respecte d’aquests diputats?

Aquest és el jardí en el qual s’ha ficat el TS amb el doble frau de llei en què ha incorregut: no considerar els proclamats electes com a parlamentaris europeus i dictar sentència sense esperar la resposta a la qüestió prejudicial. En la meva interpretació, no té escapatòria possible. La sentència que va dictar el 14 d’octubre és nul·la de ple dret, perquè la va dictar contra qui no podia fer-ho. Al mateix temps, amb la seva conducta, el Suprem s’ha inhabilitat per poder procedir contra cap d’aquests europarlamentaris en el futur, ja que ha perdut la imparcialitat exigible.

Aquest és el debat en el qual entrem des d’avui mateix.

(Article publicat al diari ARA el 19-12-2019)

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close