Les coses pel seu nom

ALBERT TORRAS
Escriptor i periodista

 

L’IEC i la UPF han escollit com a neologismes per a incorporar-se aquest 2019 al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules “Emergencia climàtica” i “Animalista”. Això, després d’una enquesta entre més de sis mil persones, que les han seleccionat per davant d’algunes com “vermuteria”, “trap” o “exoplaneta”. Cal dir que la tria és justa i convenient.

Aquestes dues paraules em fan pensar en dos fets destacats d’aquests darrers dies.

La primera, “emergència climática”, em fa pensar en el fracàs absolut i vergonyós de la Cimera del Clima de Madrid. Ni tan sols el fet que passi a Madrid és suficient per a desitjar que una cimera com aquesta sigui un fracàs. És lamentable. És l’exemple paradigmàtic del fracàs de l’alta política, aquella que deixem en els tecnòcrates dels estats, en els neocons més sangoneres de les finances. És la vergonya més absoluta de la política. Que el més destacat sigui un compromís per ser més ambiciosos quan es trobin el proper any és allò habitual. Diuen que plou i se’ns pixen a la cara. Aquesta és la política dels estadistes?

“Animalista” és la segona paraula. I en aquest cas, i en l’àmbit de la política, hi tinc més confiança, i l’experiència de la bona gent em fa sentir esperançat. Precisament s’escull aquesta paraula el mateix dia que l’ICAB, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona entrega el reconeixement a el polític Jordi Martí Galbis, regidor del Partit Demócrata a Barcelona, per la seva tasca en favor dels animals. Que haguem de reconèixer un polític per ser animalista ens recorda que estem, lamentablement encara, en un estat que defensa, subvenciona, promociona i apuntala barbaritats com les massacres sanguinaries de braus al mig de places, trinxa pollets vius a granjes macabres, i manté els escorxadors com a odes a l’esquarterament en viu de bestioles. En una societat, molt malalta encara, que abandona gossos i gats, cada dia, en carrers, cunetes i pous.

Un bon polític, deixeu-m’ho dir, no pot deixar de lluitar contra aquesta barbàrie. Qui no empatitzi, avui, amb totes les accions que minimitzin l’acció de l’home a la terra, en preservar els ecosistemes, en respectar els animals com a éssers vius que ens acompañen, no mereix tampoc el nostre respecte. Ni mereixeria dedicar-se a la política. Les persones com en Jordi Martí que, des dels seus càrrecs de responsabilitat ha pogut posar el seu gra de sorra per la millora del benestar dels animals, són mereixedors de ser considerats els bons polítics.

Les coses pel seu nom.