RÀDIO HOSTAFRANCS

Evitar l’autoengany

DÍDAC BOZA
Director de Ràdio Hostafrancs

“No podem tornar a caure al parany d’enganyar-nos a nosaltres mateixos”, deia el president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu missatge de Cap d’Any. La frase, evidentment reveladora del malestar per l’acord d’Esquerra Republicana amb el PSOE, porta implícit un cert reconeixement d’errors de l’independentisme en el passat recent. Sempre és un bon exercici mirar enrere per intentar corregir allò que no ha funcionat bé en el passat. Però, aplicant les mateixes paraules a la situació actual, l’afirmació no resulta coherent amb la reacció que han mostrat el mateix Torra i el nucli dirigent de Junts per Catalunya, un cop s’ha conegut l’entesa entre els republicans catalans i el socialisme espanyol.

Intentem analitzar el concepte “enganyar-nos a nosaltres mateixos”. El dia 22 d’octubre passat, just després de la sentència del Tribunal Suprem que condemnava a molts anys entre reixes els presos polítics del procés, el Govern format per Junts per Catalunya i Esquerra afirmava públicament estar disposat a encetar un “diàleg sense condicions” amb la Moncloa. El mateix Quim Torra compareixia públicament després de la reunió de l’Executiu per presentar un acord on es reclamava al president del govern espanyol en funcions a iniciar “un diàleg amb el president de la Generalitat” per trobar una “solució política i democràtica per al conflicte entre Catalunya i les institucions de l’Estat espanyol”. Això es deia en el mes d’octubre, amb els carrers encesos pel rebuig a una sentència tant política i injusta com qüestionable i qüestionada, ara també oficialment, des de la Justícia de la Unió Europea.

¿Què ens trobem ara mateix, en les primeres hores de l’any 2020? Esquerra Republicana ha arribat a una entesa amb el PSOE per l’abstenció dels 13 diputats republicans al Congrés que permeti la investidura de Pedro Sánchez. A canvi, el govern espanyol es compromet a activar una mesa de negociació per afrontar el conflicte amb Catalunya. L’acord inclou una consulta a la ciutadania de Catalunya per revalidar (o no) el resultat del diàleg entre l’Estat i la Generalitat. Com a resposta, Junts per Catalunya acusa ERC d’“afeblir” l’independentisme i d’actuar “en solitari” per pactar una mesa de diàleg “on es compromet el Govern”. Diu Laura Borràs, cap de files de JxC al Congrés, que l’entesa dels republicans amb el PSOE no compta amb la meitat del Govern ni amb la majoria independentista del Parlament i que “no sembla una mostra de respecte ni de lleialtat al president Quim Torra”.

Naturalment a Twitter s’han dit coses no tan contingudes com les paraules de la diputada Borràs. Enceses proclames de “traïció” i indignats esquinçaments de camisa per considerar una “baixada de pantalons” l’acord d’Esquerra amb el PSOE. Si una cosa hem après en els darrers anys de procés és que el soroll de Twitter i la realitat sovint circulen per carrils diferents. Ara, de la mateixa manera que sabem que l’1 d’octubre va marcar la fita inevitable d’un referèndum d’autodeterminació que haurà de ser sense càrregues policials i reconegut internacionalment, sabem que ni el referèndum ni la independència s’aconseguiran via Twitter.

La dignitat de la resposta popular de l’1 d’octubre de 2017 queda fora de tot dubte. Constitueix ja una de les grans pàgines de la història contemporània de Catalunya. Però si fem l’exercici d’evitar l’autoengany, com reclama el president Torra, hem de convenir que no existeix cap fórmula per assolir l’objectiu polític de l’autodeterminació que sigui ràpida, que no impliqui parlar amb l’Estat espanyol, i que es pugui basar únicament en la reafirmació de la dignitat ja exercida i demostrada.

Fora bo que aquest dijous 2 de gener la responsabilitat i el sentit pràctic imperessin en la trobada entre el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès. Es reuneixen perquè “han de parlar”, com a bon exemple que són d’una parella que es troba, irremissiblement, en una crisi de ruptura”. El que divideix aquest Govern ja no són matisos ni tan sols diferents estratègies sobre un mateix objectiu. El que conviu amb tensions al Palau de la Generalitat són dos conceptes radicalment discrepants d’entendre el moment present de Catalunya i com s’ha de construir una majoria social que pugui ser obertament defensora i la base popular d’una república pròpia.

Catalunya necessita conciliar l’objectiu legítim de la sobirania política amb la gestió del dia a dia i les necessitats presents de la ciutadania (la que és independentista, la no ho és i la que dubta). Catalunya necessita uns pressupostos públics que avancin en la direcció que ja s’ha apuntat en el principi d’acord entre el Govern i Catalunya en Comú: redistribució fiscal i obtenció de més recursos per a millorar serveis públics. Però com s’ha vist en les darreres setmanes, aquests principis no agraden o fins i tot irriten els sectors més liberals de l’entorn sociopolític i mediàtic de Junts per Catalunya. Arribats a un punt, el millor que poden fer les parelles que no s’entenen és un divorci amistós.

En l’horitzó de 2020 s’albira separació efectiva dels socis de govern actuals i eleccions a Catalunya. Recordem la frase inicial: “No podem tornar a caure al parany d’enganyar-nos a nosaltres mateixos”.

Redacció
Author: Redacció

Afegeix un comentari