DÍDAC BOZA
És el preu dels lloguers, estúpid

Article del director de Ràdio Hostafrancs

Pràcticament s’ha convertit en un mite de tots els politòlegs del món mundial. Es recorda sovint l’anècdota d’aquell cartell intern que un estratega de la campanya presidencial de Bill Clinton va penjar l’any 1992 a l’oficina central de la candidatura. El text “l’economia, estúpid” es va acabar imposant com a eslògan no oficial en la cursa electoral que, finalment, va portar el candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units. Clinton i una majoria de la societat nord-americana van acabar entenent la necessitat de posar el focus en la vida quotidiana de la gent més que no pas en la geopolítica de la qual presumia George Bush pare.

Els sistemes democràtics que operen als Estats Units i a Catalunya no son gaire comparables, ni ho són -encara menys- els moments actuals amb els primers anys 90. La pandèmia d’ara i les mesures per combatre la crisi que se’n deriva tindran, òbviament, un pes enorme en les properes i necessàries eleccions al Parlament de Catalunya. Per tant, en la campanya catalana l’exercici de baixar a la realitat de l’economia domèstica ja vindrà de sèrie. No caldrà que cap “cervell” ni cap “think tank” adverteixi els seus companys i companyes de candidatura sobre el que és realment important i urgent.

Però a l’hora d’escollir els representants al Parlament i l’orientació política d’un proper govern és convenient distingir, diferenciar. És interessant saber qui proposa què per a resoldre els problemes comunitaris. A Catalunya el debat sobre la regulació del preu dels lloguers pot ser un bon instrument, sempre i quan hom tingui interès en clarificar i distingir, és clar.

“A Catalunya el debat sobre la regulació del preu dels lloguers és un bon instrument si es vol clarificar i distingir entre les diferents opcions polítiques de l’independentisme”

Fa alguns dies, a partir de l’impuls decidit i insistent del Sindicat de Llogateres, es va assolir un acord per legislar en aquesta matèria al Parlament de Catalunya. Una entesa que comptava -en principi- amb una majoria parlamentària més que suficient: Junts per Catalunya+Esquerra Republicana+Comuns+CUP. 77 vots a favor que tindrien més força que les voluntats sumades de les formacions contràries a la regulació: Ciutadans+PSC+PP. Aquests grups veuen “electoralisme” en el projecte legislatiu i compten d’entrada que hi haurà impugnació de la norma al Tribunal Constitucional (una impugnació que, de produir-se, probablement seria instigada per algun d’aquests tres partits, o per tots tres partits alhora). Cap sorpresa per aquest cantó.

D’on sorgeix la campanada és de Junts per Catalunya, formació que ha introduït, a última hora, unes esmenes al text que ells mateixos havien avalat. Esmenes que impedirien l’aplicació automàtica de la limitació de lloguers a uns seixanta municipis de Catalunya, que exclourien de la regulació ciutats com Figueres, Tortosa o Salou i que eximirien de l’obligació de limitar els preus els propietaris que declarin ingressos inferiors a 3.130,16 euros mensuals. És a dir, que en la pràctica, amb tota seguretat, es deixaria a preu lliure molts milers de pisos en lloguer arreu del país.

En mig d’aquesta boira uniformitzadora que pateix des de fa temps política catalana, i que desdibuixa la diversitat ideològica de les diferents opcions independentistes, aquest cas del preu dels lloguers pot ser una guia útil per a molts electors.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close