DÍDAC BOZA
La batalla contra els cables penjant

Alguns fils de Twitter i cadenes de Facebook s’han convertit en una mena de museu dels horrors en les últimes setmanes. Desenes de fotografies mostren la vergonya de cables i caixes de connexions de telecomunicacions penjant o mal col·locades. Una barreja intolerable de mala praxi per part de les operadores i de manca de regulació i de control per part de les administracions. N’hi ha prou amb una senzilla comparació de fotografies per constatar com, d’una dècada ençà, el garbuix de cables està enlletgint gairebé tota la ciutat. Barcelona, que tant va poder presumir fa alguns anys d’haver-se “posat guapa”, es troba ara afectada greument per l’epidèmia del “patrimoni cablejat” que denuncia el coordinador de la Lleialtat Santsenca, Agus Giralt.

És curiós com els ulls es poden acostumar a la lletjor urbana sense que ens n’adonem. Com l’horror estètic s’acaba normalitzant i es pot arribar a convertir en paisatge. Només quan una campanya de denúncia popular com la que s’ha iniciat a Sants i a Hostafrancs ens fa aixecar la mirada, és quan prenem consciència del desastre que s’està produint a l’exterior de les nostres cases.

Dic que el problema és “gairebé” de tota la ciutat, perquè un cop alces la vista per contemplar la destrossa, descobreixes (oh sorpresa!) que el mal dels cables penjats també té els seus límits i les seves excepcions. No en trobareu gaires de laberints cablejats a les façanes del cor de l’Eixample o d’alguns altres punts de la ciutat. Naturalment la normativa legal aplicable al carrer Bruc és la mateixa que s’ha de seguir al carrer del Rector Triadó. La legislació que regula les obligacions de les empreses de telecomunicacions és la mateixa. També són les mateixes les companyies operadores. Tenim dret a preguntar-nos, doncs, com és que aquest atemptat recurrent contra el bon gust i contra la dignitat urbana no castiga de la mateixa manera uns barris o uns altres.

Qualsevol de les possibles respostes a aquesta pregunta és preocupant. Si la resposta és que falta una normativa concreta i que són les mateixes operadores les decideixen lliurement que al cor de l’Eixample han de fer les coses “millor” i que a Sants, Hostafrancs o la Bordeta “no importa tant”, estaríem davant d’un escàndol. Si la resposta és que sí que hi ha normativa i que aquesta es compleix en uns llocs sí i en altres no, la conclusió evident seria que a uns llocs s’inspecciona i es vigila i altres es deixa fer. Arribar a aquesta conclusió seria tant o més escandalós.

No tot el que fan les operadores de telecomunicacions està sota el control de l’Ajuntament. La Generalitat i l’Estat tenen l’obligació de regular evitant mals usos de les grans companyies, de la mateixa manera que es regula l’obligació de comunitats de propietaris i de comerciants de vetllar pel bon manteniment dels edificis. Però l’Ajuntament ha fet tot el possible dins de les seves competències i ha de liderar l’exigència davant altres administracions per acabar amb un fenomen que deixa els nostres carrers en situació de tercermundisme.

Auguro que l’horror dels cables penjant serà una de les batalles per la qualitat urbana dels pròxims mesos. Probablement ho sigui també en els pròxims anys. Som a dos anys de les pròximes eleccions municipals.

(Article publicat a ‘Línia Sants’ – 28-04-2021)

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

open

EN DIRECTE

play_circle_filled
pause_circle_filled
RÀDIO HOSTAFRANCS
volume_down
volume_up
volume_off

 

open