play_circle_filled
pause_circle_filled
EN DIRECTE
volume_down
volume_up
volume_off

ALBERT TORRAS CORBELLA
Competència, constància i presència

Carta oberta a Man Hoh T Serradell, director de Radio Ona de Sants-Montjuïc

La Festa Major de Sants era una bassa d’oli, sempre marcada per profundes tensions de barriada, que de tant en tant esclaten en les sobretaules. Les lluites dels diversos carrers en desacord per endur-se el pernil i el primer premi de la decoració de cada any. Els queixosos que no poden dormir contra els que volen gresca. Els que no volien sentir a parlar d’alternatius vers els dubtosos permanents de l’oficialisme. I les ràdios penjant cartells, esgarrapant cantonades. I competint en una lluita per tenir un acte lluït d’entrega de premis populars del guarniment, que va acabar guanyant Sants 3 Ràdio 103.2FM – EL3.CAT per constància i presència.

El nou director de l’Ona de Sants, Man Hoh Tang, que ja s’havia format en aquesta emissora, però amb trajectòria en altres àmbits, com el de la comunicació digital i la diversitat, i a qui he seguit aquests darrers anys, i crec que m’hi uneix l’amistat des d’abans d’aquesta responsabilitat, ha obert la caixa de trons. En una carta oberta es queixa del menyspreu de l’autoritat competent a l’hora de referir-s’hi en el pregó d’enguany i no esmentar que l’Ona també estava retransmetent el pregó, com també feia Sants 3 Ràdio. Neus Munté però, simplement no ho sabia. Això és pecat venial, i no n’és ella la culpable del tot.

Aquesta enrabiada pública posa de manifest diverses coses.

La primera, que és ben cert que “la lluita” d’emissores la va guanyar Sants 3 Ràdio, ja fa anys. La vàrem guanyar. Dic, vàrem, perquè la primera dècada d’aquest nou segle ens en vam fer un tip de feina, fins a la matinada, per aquest projecte. Uns quants cobrant, sóc afortunat. I molts centenars, tal com es diu avui, per la patilla. Gratis. Voluntariat. Sants 3 Ràdio n’ha estat exemple i ho segueix sent. Tot i que ja sabem també que sense lideratge tot s’esvaeix. I l’Oleguer ha estat probablement, a la Bordeta, l’exemple d’emprenedor que més hores de feina ha dedicat al seu projecte.

La segona, que és també cert que sense presència als actes, sense constància, sense la trucada al polític de torn, i sense tenir certes entitats un cop per setmana a la tertúlia, la importància i visibilització d’un mitjà anirà diluint-se progressivament. No hi ha hagut, per part de l’Ona de Sants, els darrers vint anys, la intenció ni de competir en aquest aspecte, ni potser la constància necessària. Sovint auto-anomenant-se taller de ràdio, ha mancat certa ambició per a que se’n recordi de tú un barri, amb les entitats cada cop més canviants, o amb polítics que a vegades van només allà on se’ls reclama i no a tot arreu on haurien de ser-hi. Si Sants 3 Ràdio ha guanyat aquesta batalla va ser per matxacons, i per renúncia de l’Ona de Sants.

I amb això no vull dir que hi renunciés per desinterès. Les dinàmiques de les entitats, el propi voluntariat, una junta que té el temps que té, davant d’altres que hi aporten molta més dedicació, renunciant fins i tot a la vida privada, fa que les balances es decantin del cantó del perserverant.

No és oportú que un oblit puntual de la presidenta del districte d’esmentar una entitat davant d’una altra, inicïi discussions bizantines. Sempre hi haurà una annècdota que farà vessar el got, però no deixa de ser tan sols la conseqüència de vint anys d’una dinàmica en aquesta direcció.

A Hostafrancs, l’amic Dídac Boza va decidir tirar endavant un projecte fa uns quants anys, d’una emissora de barri, Ràdio Hostafrancs, sense entrar en polèmiques amb la resta. La seva tenacitat, gairebé d’un projecte unipersonal que s’ha anat però farcint amb altres col·laboradors, va aconseguir implicar diverses entitats al voltant. La perseverància li ha permès teixir aliances amb l’entorn, més petit i abastable que la de tot Sants, Hostafrancs i la Bordeta, suficient per a acomplir els objectius del projecte. Tot i això, la seva presència també va aixecar certes urticàries en un moment determinat. La competència s’ha de mesurar també en l’abast i la missió de cada projecte. I no és oportuna la comparació quan l’objectiu és divergent.

És obvi que la construcció dels mitjans d’un barri ha de basar part de l’estratègia en certa competència. Els mitjans competeixen per l’audiència: no cal buscar subterfugis. I aquí guanya el que treballa més, i el que més aliances basteix. També la competència per l’anunciant, per la subvenció, pel suport del botiguer – que ajuda a tirar endavant i a millorar la programació i la tècnica, obviament-. No pequem tampoc d’ingenus, perquè Sants és una Catalunya en petit, on tots els mitjans sumen, i enriqueixen, però també competeixen entre ells. El bonisme, a vegades, cal deixar-lo a casa.

El matís de tot plegat és en allò que diem “sana competència”. Per sobre de tot, l’ecosistema veïnal ha d’ajudar a consolidar una premsa lliure, uns mitjans independents, basats en el respecte mutu, en el coneixement, en la competència que fa millorar la qualitat programàtica, i si es pot, en consolidar estratègies compartides en favor de la comunitat, de tant en tant.

El tercer factor és que és responsabilitat de tots, de les entitats, de la Federació de la Festa Major De Sants – www.festamajorsants.cat del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta o dels polítics, garantir l’equilibri. Les entitats, els veïns, els polítics han de tenir-ho també molt clar. Com més plural el barri, més rics serem. I els polítics o les federacions d’entitats no només han de ser responsables d’agafar el telèfon als que els truquen. Si no també fer un truc a aquells que existeixen, van fent, i interessar-se per com va tot. Saber com li va a aquell que no molesta. I en aquest cas, durant anys, l’Ona va anar fent, i poc sortia al carrer exceptuant la Festa Major o la Maratona de Reis, i en canvi Sants 3 Ràdio era a tot arreu. Tal com raja. I el flanc del manteniment de les relacions institucionals, tot i que no hauria de ser en una societat garantista i que cerca l’equilibri, és encara avui -lamentablement- fonamental.

La teva reacció, amic Man Hoh, alguns diran que és una rabieta sense importància. Altres diran que és un cop de puny sobre la taula. Els que s’ho miren de més lluny hi aportaran els matisos, que és el que val. Ells, Districte de Sants-Montjuïc, Secretariat, veïns o comerciants, han d’ajudar a que Sants 3 Ràdio segueixi sent un mitjà de comunicació exemple arreu del país i de la ciutat. A que Ràdio Hostafrancs segueixi fent la seva feina de proximitat i que Hostafrancs tingui veu pròpia.

I ara, especialment, a que una entitat com l’Ona de Sants, amb més de 40 anys d’història i que prové d’on prové, que és de l’experiència ateneística i cooperativa de la que tothom se n’omple la boca, no desaparegui, ajudant en l’etapa nova que inicien sota la teva direcció.

Per tant, Man Hoh, sort i coratge. Dirigir una emissora no és tasca fàcil. Ho saben l’Oleguer i en Dídac. Tu també ho sabràs fer. I bona part del barri t’hi ajudarà.


Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

open

EN DIRECTE

play_circle_filled
pause_circle_filled
RÀDIO HOSTAFRANCS
volume_down
volume_up
volume_off