L’espionatge del CNI sobre la formació del govern de Barcelona tensiona la política municipal

Ernest Maragall i els Bcomú xoquen sobre el procés que va acabar amb la investidura de Colau amb el suport de Manuel Valls. El PSC guarda silenci

NOTÍCIES
NOTÍCIES
L'espionatge del CNI sobre la formació del govern de Barcelona tensiona la política municipal
/

ÀUDIO | ESCOLTA LA NOTÍCIA
Declaracions d’Ernest Maragall i Jordi Marti Grau

play_circle_filled
pause_circle_filled
Ràdio Hostafrancs | Notícies
volume_down
volume_up
volume_off

L’objectiu d’un dels espionatges del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) era conèixer les negociacions per l’alcaldia de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall, segons ha publicat aquest cap de setmana ‘La Vanguardia’. El diari ha tingut accés a l’escrit que van presentar al jutge del Tribunal Suprem. Aquest document revela que el CNI volia estar al cas del que succeïa durant les converses posteriors a les eleccions municipals del 2019. En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per configurar un govern de coalició entre ERC i BComú. Tots dos van obtenir 10 regidors, tot i que Maragall va quedar al davant en vots. Aquesta intervenció telefònica és una de les 18 que el CNI admet haver fet a personalitats de l’àmbit independentista.

Aquesta informació ha donat peu a un intercanvi de retrets força dur entre els líders polítics municipals. El president del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha denunciat que l’espionatge del CNI afecta la “validació democràtica” de les eleccions municipals del 2019. En declaracions a Catalunya Ràdio Maragall ha dit que aquelles converses estaven “preparades i premeditades” i “evidentment, amb coneixement de la senyora Colau”. En declaracions a betevé ha matisat que no es referia a les converses intervingudes pel Centre Nacional d’Intel·ligència i que “estic convençut que Colau no en sabia res“.Ernest Maragall comenta que feia al·lusió a les negociacions que “no eren converses polítiques reals“, perquè “estava tot decidit” perquè Manuel Valls li donés suport per fer-la alcaldessa.

La primera reacció del Barcelona en Comú a les declaracions d’Ernest Maragall la va Jordi Martí Grau, l’actual regidor de Presidència (Bcomú). Martí acusava Maragal,l de “calúmnia inacceptable” i n’exigigia una “rectificació immediata“. El regidor de Sants-Montjuïc i responsable de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, també ha intervingut en la polèmica. “El nostre espai polític no només ha denunciat contundentment les clavegueres de l’Estat, sinó que les ha patit”. Per aquest motiu, també ha insistit, com els seus companys de partit, que “fer una acusació tan greu sense cap prova i amb clara intencionalitat partidista només té un nom: calúmnia“, ha dit Serra.

El portaveu de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha dit que les revelacions del ‘Catalangate’ relacionades amb l’Ajuntament de Barcelona demostren que la investidura d’Ada Colau va ser una “operació d’Estat”. Martí ha subratllat que en aquell moment Junts ja ho va denunciar, i ha criticat la “il·legalitat permanent amb què actuen els aparells de l’Estat”.

Des del PSC no hi ha hagut cap declaració durant el cap de setmana en relació a la informació publicada per ‘La Vanguardia’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Articles relacionats